El Poble
HISTÒRIA DELS TORMS
Per Ramon Serentill Masip
Els Torms va ésser repoblat per la casa de Cervera i adquirit l'any 1224 per l'abat de Poblet Ramon de Cervera, que li va comprar a Ramon de Miravet. El 17 de juny de l'any 1255, el monestir de Poblet va donar carta de població al poble, eximint dels mals usos i altres prestacions als seus habitants, aleshores mitja dotzena de famílies. Poblet tenia la propietat, però no tots els drets sobre ella, que van anar adquirint amb el temps. Així, l'any 1367 el rei Pere el Cerimoniós va concedir al monestir la plena jurisdicció sobre aquest indret.
El 1392, el rei Joan I confirmà la venda a Poblet de la jurisdicció civil i criminal dels Torms i d'altres pobles de la comarca. L'any 1410 l'abat Carbó va comprar a Armand Guiu la jurisdicció pública plena que tenia sobre el poble. Els Torms va pertànyer a Poblet fins l'últim quart del segle XV.
Durant un espai de temps d'aproximadament 150 anys, el poble va romandre desert, en marxar els aleshores pastors que el poblaven.
El poble va patir els estralls de la guerra dels segadors, tenint allotjada fins el 1647 una guarnició francesa. La població, sempre escassa, es va revifar amb la introducció del conreu de l'olivera, passant de 38 habitants el 1718 a 443 l'any 1860, assolint la màxima població l'any 1920 amb 490 habitants.
El dilluns 10 de maig de 1918 s'inaugurava l'escola dels Torms. Els alumnes i el mestre Joan Benet i Petit havien guanyat el primer premi d'un concurs de redacció escolar celebrat a Lleida. El premi consistia en la construcció d'una escola nova. L'escola va ésser, doncs, una de les quatre que, a manera d'experiència pilot, la Mancomunitat de Catalunya havia establert segons les directrius pedagògiques més avançades de l'època.
Els Torms va acollir una comitiva encapçalada pel director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya, el senyor Eugeni d'Ors, acompanyat per Alexandre Gali, el diputat Alferd Pereña, l'arquitecte Adolf Florensa (difusor de les corrents noucentistes) i de Valeri Serra Boldú, que glossà l'efemèride a La Veu de Catalunya.
El dissabte 20 d'abril de 1985, gairebé 70 anys després, el president de la Generalitat de Catalunya, el Senyor Jordi Pujol, va visitar el poble amb motiu del reconeixement de l'escola dels Torms com a monument de Catalunya.
El mestre i poeta Joan Benet i Petit, a banda de la reconeguda dedicació a l'ensenyament, va conrear una veritable vocació envers les lletres, és autor, entre d'altres, de la sèrie «El trobador de la Mare de Déu», va ésser, amb tot, un enamorat de les Garrigues i sempre guardà un emocionat record dels anys passats als Torms, com reflecteixen els seus versos
- A llevant miren els Torms
- del Tossal Agut joguina
- la vileta, dolç enyor
- de la meva llunya vida.
Ramon Serentill Masip