A les 5 de la tarda d’ahir, 11 de maig, es reuniren a l’ajuntament en una primera trobada, l’alcalde Joan Masip, el tinent d’alcalde Gregori Gómez i el regidor Josep Guiu, amb el president de La Fraternal, Ramon Serentill. Reunió que s’allargà fins a a vora les 7, es tractaren temes organitzatius, dels que podem destacar la nova ubicació dels escacs, pensats en un principi al nou obrador i traslladats a la biblioteca. Les puntillàires, que en un principi havien d’ocupar la plaça de la Font, han estat traslladades als porxos de l’escola, d’aquesta forma es garanteix que estaran a recés de les inclemències del temps i s’evitaran aglomeracions de gen en un espai molt reduït, com es els voltants de l’església, precisament a l’hora de la missa.
Es tractà, igualment, la col·locació dels 16 bancs de fusta dels que disposem, el del cementiri i 15 més arribats recentment, distribuïts per tot el poble, al llarg del camí cap a la carpa i també a l’entrada de la carpa, per la gent que arribi abans d’hora al dinar. La ubicació de les zones d’aparcament de turismes, 4 al voltant del poble, a l’hort del Negret, l’era de la Ventura, l’era del Xollat i la part del darrera del magatzem municipal. Així mateix es va acordar tallar la circulació rodada de la costa del Pou als visitants, no així als veïns, amb l’objecte que tothom que arribi al poble passi necessàriament pels controls del girador dels bancals de la Tona o per l’entrada de la pista de Bellaguarda. També el carrer Prat de la Riba des del Centre Social fins les escoles.
Per últim, es va fer una proposta de la distribució dels voluntaris, que va des del control del trànsit des de la carpa fins el Casal i la gestió de les zones d’aparcament de cotxes, fins les visites guiades a l’escola i la presència en les diferents activitats, per tal d’ajudar i orientar els participants i visitants. També es va acordar en aquesta reunió prèvia, preparar una torada de carn per als voluntaris, i determinar una data posterior per complimentar-los degudament amb un dinar d’agraïment.
Posteriorment, a les vuit de la tarda, al Casal es reuniren l’ajuntament i els jubilats amb els voluntaris, exposant-los-hi tots els detalls d’organització que s’havien tractar prèviament i aclarint els dubtes sobre quines serien les tasques a realitzar. Es va parlar de l’arranjament del poble per aquest dia, neteja de carrers, engalonament de les cases, amb plantes i senyeres als balcons, la neteja de l’església, etc. En principi, les línies generals d’organització de la trobada estan traçades i només caldrà fer les rectificacions a mesura que es vagin presentant petits contratemps.

Tal i com estava previst el divendres 9 de maig es reuniren a la seu del bisbat de Lleida representants de l’ajuntament i de l’associació La Fraternal amb el sr. bisbe Mons. Salines. En una curta entrevista, tot i que el bisbe ens anuncià la impossibilitat de la seva assistència per haver de participar en unes jornades de catequesi a Burgos, el 7 i 8 de juny, en qualitat de president de la comissió de catequesi de la CEE, ens va prometre que el representaria el vicari general, Mn. Joan Ramon Ezquerra o bé el vicari de pastoral Mn. Josep Antoni Jové.
Mons. Salines es va interessar per l’acte i ens va desitjar sort en aquesta jornada de germanor.

Senyor alcalde, autoritats, benvolguts veïns, moltes gràcies per haver-me convidat a fer el pregó de la Festa Major del vostre poble.
La veritat és que mai m’havia imaginat en aquesta situació i quan el Robert Moncasi em va trucar a la feina per proposar-me l’elaboració del pregó de festes del Torms em va sorprendre. Ràpidament però, me’n vaig fer la idea i sense pensar-m’ho massa vaig acceptar. Tant a nivell personal, com professional, la vostra invitació, va ser un honor per mi i per tots els que fem possible el periòdic SomGarrigues. Va ser un cop acceptada la proposta que em van començar a sorgir el dubtes; el pregó l’havia de fer llegit, o potser de memòria? tenia que ser amb un toc d’humor o fer-lo de forma solemne? havia de durar 5, 10 o millor 12 minuts?, tenia que parlar de mi, del poble, de la comarca, de la Festa Major, del Somgarrigues o potser del Barça? (això últim sempre resulta, o no)... ben bé un bon mal de cap... Després de pensar-hi molt i d’haver començat a escriure el text diverses vegades el que n’ha sortit és lo següent:
Durant nou anys de la meua vida vaig estudiar, treballar i residir a Barcelona. Van ser uns anys molt profitosos, d’un enriquiment personal molt gran i en que el meu punt de mira es va eixamplar generosament. Viure en una gran ciutat, com la capital del nostre petit país, és una experiència altament recomanable, jo sempre dic que t’obre el cap. Personalment, vaig gaudir-ne molt, però també vaig patir al veure’m engolit pel ritme trepidant de la metròpoli. Tant important com marxar de casa dels pares i viure en un entorn que molts cops pot arribar a ser hostil, és saber mantenir els lligams que un té amb el seu poble. Per mi, per molt que t’allunyis del teu poble, mai te’n vas del tot, perquè el portes sempre dintre teu i, d’alguna manera, en fas d’ambaixador. Per tant, marxar no significa deslligar-se del poble per sempre, ans el contrari, et serveix per apreciar aquelles coses que molts cops, mentre hi vivies, no havies estat capaç de valorar. La meua opció, nou anys després de la meua marxa va ser tornar a la comarca, per treballar-hi i per viure-hi.
Els joves, moltes vegades, massa, no som conscients de la sort que hem tingut de viure aquí i ara. Jo, ni vull ni pretenc comparar la meua situació, ni la de tots aquells amb qui comparteixo generació, reptes i inquietuds, amb la de la gent que s’ha de jugar la vida a l’estret de Gibraltar, ni tampoc amb els milers de persones que viuen refugiades pels conflictes armats, ni tan sols amb aquells que moren de fam al Tercer Món, no, però si que ho vull fer amb les vides dels nostres padrins i repadrins, garriguencs de pro, molts dels quals encara viuen i que van tenir una existència molt més complicada i dura que la nostra. Encara que només sigui per honorar la lluita d’aquells homes i dones que amb el seu treball, el seu esforç i la seua perseverança van tirar endavant els nostres pobles en un temps molt difícils. Encara que només sigui per això, hem d’estimar el nostre poble. Pensem en les oliveres, en les espones, en els aljubs, en les cabanes de volta, tot aquest patrimoni no va sortir del no res, tot ell és fruit del treball incansable d’una gent què generació rere generació, sense pràcticament mitjans, amb la única força dels seus braços van viure i van treballar perquè nosaltres tinguéssim un futur millor que el seu.
Les Garrigues, segueixen sent “seques i putejades”, però hem de pensar que nosaltres, tots els que vivim aquest període de la història, som els protagonistes d’un moment de canvi, un moment en que la nostra comarca i els nostres pobles han d’afrontar molts nous reptes; des de l’arribada de l’aigua i la seua gestió responsable, fins a l’explotació turística del nostre paisatge, passant per la millora en la comercialització de l’oli, el nostre producte estrella, o la instal·lació i gestió sostenible de centrals d’energia eòlica i solar. Des del poble es pot ser pioner, es pot ser a l’avantguarda, ens ho hem de posar al cap, hem d’interioritzar la idea que amb el nostre petit gra de sorra som capaços de fer avançar la nostra societat, el nostre poble, la nostra comarca i el nostre país. Tots, absolutament tots, som necessaris, hem de deixar enrere possibles rancúnies i remar tots en la mateixa direcció. Som els únics responsables del nostre futur, el que no fem nosaltres no ho farà ningú. Ens hem de deixar d’autocomplaences o de queixes de tipus estèril, hem d’assenyalar una fita i treballar junts per aconseguir-la. La comarca ens necessita i nosaltres la necessitem a ella.
I potser avui més que mai. Avui que és un dia de festa i les festes ens uneixen. Amics, parents, veïns... les festes es gaudeixen en companyia i enforteixen els llaços comuns fent-nos més poble.
És per això, que de tot cor, us desitjo una molt bona festa major!
Visca els Torms!
Visca les Garrigues!
I visca Catalunya!

El coordinador de la publicació SomGarrigues, Francesc Florensa, va posar el puntet d’orgull garriguenc en el pregó de Festa Major que ens oferí abans del multitudinari dinar popular del passat dissabte. Flo-rensa glossà a partir de la seva experiència personal quin ha d’ésser el nostre compromís amb la terra que trepitgem, com un mitjà de substent i com una garantia de futur, però també com a reconeixement a tots aquells que ens precediren en aquesta tasca i que hi cregueren a ulls clucs.
Així doncs, amb el pregó es donà el tret de sortida al dinar. Unes dues-centes vint persones gaudiren d’un dinar de germanor animat, festiu i alegre, omplint de gom a gom la sala de ball del Casal. Hi assisti-ren de convidats el diputat d’acció territorial de la Diputació de Lleida i alcalde de Maials, el sr. Joan Sabaté, la vicepresidenta primera del Consell Comarcal de les Garrigues la sra. Pepita Peiró, així com el gerent del Consell Comarcal, el sr. Xavier Pelegrí, els quals, en acabat del dinar, feren un tomb pel poble.

El dia 1 de maig a les 7 de la tarda va tenir lloc la primera trobada entre l’ajuntament i els jubilats per concretar quins serien els punts més importants a l’hora de coordinar les tasques que s’hauran de dur a terme durant la trobada de la gent gran de les Garrigues, aquí al poble, el proper dia 7 de juny.
Una vegada separades les activitats dependents directament del Consell Comarcal, es tractaren aquelles que seran responsabilitat directa del poble, sigui per part dels jubilats o de l’ajuntament. Entre aquestes tasques podem anomenar l’organització del trànsit entre la carpa i el poble, la gestió dels llocs destinats a l’aparcament de cotxes particulars, personal per fer visites guiades a les escoles, l’església i el forn de ca la Vila, gent per poder indicar als participants on tenen lloc les activitats, servei de neteja, etc.
Encabat de la reunió a l’ajuntament, els jubilats es reuniren al seu local mentre que l’ajuntament ho feia al Casal amb els voluntaris i voluntàries per donar compte de quines eren les necessitats primerament contemplades. El proper diumenge, dia 11 de maig, tindrà lloc la segona reunió amb el voluntariat per començar a concretar les tasques i els grups de treball.

Si tot va com està previst i no hi ha cap daltabaix d’última hora, el proper dia 7 de juny el bisbe de Lleida presidirà la celebració de l’eucaristia en la trobada de la gent gran de les Garrigues que es celebrarà al poble.
Així ho confirmava aquest mateix matí el seu secretari, mossèn Daniel Turmo, en conversa telefònica. Està prevista una trobada a tres bandes amb el sr. Bisbe de Lleida, Mons. Xavier Salines, al mateix bisbat de Lleida el proper dia 9 de maig. En aquesta reunió se li explicarà a Mons. Salines els aspectes generals i els objectius de la trobada, així mateix es perfilaran els detalls de la celebració com ara els càntics, que estaran protagonitzats per la coral del Soleràs.
A aquesta reunió hi assistiran representants de l’ajuntament i dels jubilats de La Fraternal.

Els problemes que l’ajuntament arrossegava amb la comptabilitat han quedat definitivament resolts a partir d’aquest mes d’abril amb l’acord amb la consultoria Blai Farré, que s’ha fet càrrec de la comptabilitat municipal després que ABSIS, de forma unilateral, comuniqués la seva intenció de deixar de passar les comptabilitats dels municipis als que donava aquest servei.
L’empresa ABSIS ha lliurat recentment la comptabilitat corresponent a l’any 2004, tancada i preparada per a l’elaboració dels informes que han de lliurar-se a les diferents administracions, inclosa el Tribunal de Comptes. La posada al dia dels números municipals ens permetrà disposar d'unes partides d’euros assignats per diferents conceptes a l’ajuntament per part de les administracions, ara retinguts en espera de justificacions comptables.
Amb tot hem de dir que, si bé la comptabilitat dels anys 2005 al 2008 no tenia forma oficial, el personal de l’ajuntament ha tingut sempre sota control registral i comptable els números de l’ajuntament, amb una comptabilitat d’esborrany que només cal traslladar-la als comptes oficials, la qual cosa permetrà que la posada al dia «oficial» es faci amb agilitat i, sobretot, en un termini curt de temps.

Entre el 15 i el 22 d’abril s’han ultimat les al·legacions que l’ajuntament ha acordat presentar a la planificació inicial que va aprovar el Govern de Catalunya. Aquestes al·legacions fan referència tant a la quantia com al calendari en què està previst que es vagin rebent els diners.
Les prioritats de l’ajuntament estan centrades, fonamentalment, en la xarxa de serveis que és, amb diferència, l’obra pública més important dels darrers anys, tant pel tipus d’obra com pel pressupost. Hores d’ara, amb la primera fase finalitzada, el cost de les obres a executar és de 247.112,58 € la fase 2 i de 185.766,12 € la fase 3.
A la planificació inicial ens venen concedits 234.756,95 € per a la fase 2, el 95% de la seva totalitat, al contrari que la fase 3, de la que ens subvencionen només 53.965,43 €, el 29% de la seva totalitat. D’aquests diners, 2.457,66 € els posa la Generalitat i 51.507,77 € la Diputació de Lleida. Al baix percentatge subvencionat li hauríem d’afegir l’any previst de recepció, el 2012.
Amb les al·legacions presentades es pretén corregir ambdues coses, per un costat es demana a la Generalitat que incrementi el seu muntant en la fase 3 fins completar la subvenció al 95% del seu cost, la qual cosa suposaria un increment de 122.512,38 €. Per altra banda es demana, igualment, l’avançament de la subvenció al 2010, any previst de l’execució de les obres de la 3a fase.

Aquest dimarts 22 d’abril s’han reunit a la sala de premsa de l’ajuntament els representants de les diverses associacions i entitats que formen el Consell Ciutadà, òrgan consultiu de l’ajuntament, i els components del govern municipal, a excepció de la regidora Divina Argilés, per motius d’agenda. Tampoc han pogut assistir cap representant de l’associació de dones. Hi eren presents, a més dels components de l’ajuntament, la secretària Anna Cornellana, en Jordi Guiu, el Ramon Serentill, la Maite Guiu i la Teresa Invernon.
Cal recordar que ja havia estat aprovada inicialment una redacció anterior de POUM abans que sortís una nova normativa que obligava a fer més estudis d’impacte ambiental, que calia annexar a la documentació pròpia dels POUM exigida fins aleshores. Això va fer retardar el procés d’aprovació dels plans urbanístics que estesin en fase de tramitació, com era el nostre cas. Ara, salvats aquests nous tràmits, es reprèn la tramitació del projecte just allà on l’havíem deixat, en una nova aprovació inicial.
Una vegada exposat el plànol del projecte i comparat amb el que prèviament s’havia aprovat inicialment abans, l’alcalde Joan Masip ha explicat als presents en què consistien els canvis d’un respecte de l’altre, i com ha variat el projecte en funció de les al·legacions presentades i considerades.
Respecte dels aclariments, puntualitzacions i reflexions sorgides en la reunió, en destaquem la presen-tada pel president de la Cooperativa, Jordi Guiu, en referència a augmentar la capacitat de gir en el girador d’accés a la part del darrera del sindicat, que facilitaria la maniobra tant a camions com a tractors.
S’ha demanat també, adreçar la via d’accés al poble a l’altura de l’Hort del Fuster, endolcint el màxim possible aquell retomb, abaixant les parets de la Cova de Reig per un costat i del tancó del Serentill per l’altre, per tal de millorar la visibilitat i evitar ensurts innecessaris.
Altres aclariments fan referència a la qualificació urbana del Casal, que figura com equipament escolar i no com equipament cultural-social i també diverses consultes sobre possibilitat d’edificació en determinades finques urbanes.
Totes aquestes consideracions s’analitzaran per part de l’ajuntament i es comunicaran a l’equip redactor del POUM abans de procedir-ne a l’aprovació inicial.

Tal i com estava previst, al voltant de dos quarts de dotze ha tingut lloc la cerimònia d’inauguració de la biblioteca municipal. Hi eren presents la família Tona, la Carme, vídua de Joan Rius, els seus fills Joan i Amadeu amb les seves famílies respectives, l’alcalde Joan Masip, el tinent d’alcalde Gregori Gómez, la regidora de cultura Pilar Flix, en Robert Moncasi en representació de na Divina Argilés, regidora de l’àrea social i absent per motius familiars, dos membres de cadascuna de les associacions, convidats i públic en general, que omplia la sala de lectura tot i l’esperada i agraïda pluja que queia.
La cerimònia ha començat amb la benedicció del local per mossèn Jordi, fent memòria del que fou alcalde
dels Torms, Joan Rius de ca la Tona. Tot seguit l’alcalde Joan Masip ha pronunciat unes paraules de record a la figura de l’alcalde Rius i d’agraïment vers la família Tona per la seva presència i pel compromís que sempre han demostrat amb el poble. L’alcalde ha encoratjat, també, als representants de les associacions allí presents a fer-ne ús d’aquest retrobat espai de cultura que el poble ara recupera.
Per últim, en Joan Rius fill, en nom de tota la família Tona ha adreçat unes paraules d’agraïment als presents. Ha recordat el seu pare com un home enamorat dels Torms, sempre disposat a fer allò que estès a les seves mans pel bé del poble. En Joan concloïa el seu parlament assegurant que el seu pare es sentiria molt satisfet.
Finalment, després d’un tomb per la sala de lectura, s’ha ofert als presents un pica-pica al local dels jubilats, on tothom ha pogut compartir una estona distesa i agradable.

El 19 d'abril de l'any 1958 es casaven al poble el Ramon i la Teresa. Ahir, 19 d'abril de 2008 en va fer 50 anys.
Que per molts anys ho puguin celebrar.

El 17 d'abril de l'any 1958 es casaven al poble l'Anton i la Mercè. El 17 d'abril de 2008 en va fer 50 anys.
Que per molts anys ho puguin celebrar.

La proximitat del temps de bonança i la sequera fan que la prevenció d’incendis forestals sigui una prioritat de primera magnitud. La planificació de les actuacions en cas d’emergència, la catalogació de les zones boscoses del terme, la classificació dels camins i dels punts d’aigua en funció de variables tals com la possibilitat de que es creuin dos camions de bombers o de la possibilitat de què un helicòpter xucli aigua d’un embassament o d’una piscina, entre d’altres, estan recollides en un protocol anomenat INFOCAT.
Aquets dies, en col·laboració amb el Consell Comarcal, s’estan ultimant els detalls de l’INFOCAT dels Torms, que quedarà enllestit, a tot estirar, el proper dia 25 d’abril.

l’ajuntament dels Torms estudia la possibilitat de presentar al·legacions a la planificació inicial del PUOSC en allò que ens correspon. Per una banda demanaria l’ampliació de la subvenció de la Renovació de la xarxa de serveis del nucli, 3a fase, que actualment està en el 29% (53.965,43€ sobre 185.766,12€) fins el 95% de límit de subvenció que estableix el decret que regula el PUOSC. Això suposaria un augment de 122.512,38€, i situaria la inversió en 2.504,06€ per habitant, la tercera de tota la comarca de les Garrigues.
També es planteja demanar la modificació del calendari de recepció de les subvencions establert en la planificació inicial, diferint un any les concedides per al nou dipòsit d’aigua, que estaven previstes per als anys 2009 i 2010, i que passarien íntegrament a l’any 2010, demanant l’avançament la fase 3a de la xarxa de servei al 2009.

El passat 11 d’abril es reuniren a Ca la Vila representants de l’ajuntament i de l’associació del jovent Lo Batall, per tractar la cessió del local que han d’ocupar el jovent. Assistiren per part de l’ajuntament l’alcalde Joan Masip, el tinent d’alcalde Gregori Gómez i el regidor de joventut, Josep Maria Guiu. Per part del jovent hi eren el seu resident, Xavier Ortiz, també hi eren Marc Piñol, Anna Guiu, Jaume Ortiz i Josep Antoni Flix.
Un dels punts claus per a la consecució de l’acord era la possibilitat d’accés a tot el jovent del poble, fossin o no de l’associació, per tal de no haver de duplicar associacions i acords. Lo Batall es va comprometre a incorporar tot aquell jovent, concretament els que estant a la ESO, al sí de l’associació, perquè els seus estatuts estipulen la franja d’edat entre 14 i 30 anys.
Així, doncs, es varen exposar les condicions d’ús del local atès que la seva titularitat pública i l’accés a menors, restringia entre altres costums, el consum de tabac i de begudes alcohòliques. De la mateixa forma es comprometeren a mantenir el local en un bon estat d’ús, pel que fa a la neteja i l’ordre.
També s’exposaren projectes referents a la seva ampliació. Actualment, l’altell ocupa el 50% de la superfície del magatzem, Josep Guiu, regidor de joventut, va anunciar la intenció d’ampliar l’altell fins el 100% de la superfície del magatzem, per a la qual cosa ja ha demanat pressupost, informant, així mateix, que hi ha possibilitats de què les obres siguin subvencionades.
L’alcalde Joan Masip no va deixar passar l’ocasió per sermonar-los-hi. Els va esperonar a no limitar-se a la festa, deixant-los clar que espera que el local els serveixi de punt de partida en la planificació d’activitats lúdiques i altruistes que puguin servir de bona referència per al jovent que puja.
En la mateixa reunió es va lliurar al jovent de Lo Batall un ordinador portàtil ACER. Aquest ordinador va venir subvencionat pel Consell Comarcal destinat a Joventut. En la mateixa línia, es va acordar una cessió per un any, prorrogable, comprometent-se el jovent a fer-ne bon ús i a cuidar-ho bé.

El passat 10 d’abril es publicaren les xifres inicials del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya). De les 13 actuacions per a les que es varen demanar subvenció, només 5 ens han estat concedides. Per una banda les que es demanaren per fer front a les obres de la xarxa de serveis fases II i III; i per l’altra un complement a les despeses que suposaran el nou dipòsit d’aigua municipal.
En xifres, aquest pla quinquennal ens atorga un total de 333.227,41 € (a vora 56 milions de les antigues pesse-tes) entre els anys 2008 i 2012, segons s’especifica al quadre de l’esquerra.
Aquesta planificació inicial, que no esperem que variï gaire de la definitiva, no ha de suposar, en principi, un replantejament en els objectius a curt termini, perquè confiem reconduir-les mitjançant línies de subvenció es-pecífiques en aquells projectes per als que no ens han concedit subvenció en el PUOSC.
Sigui com sigui, les xifres tampoc ens han estat tant desfavorables si tenim en compte el còmput general de la comarca. Si bé ocupem el penúltim lloc en quant al percentatge intern dels diners destinats a les Garrigues, amb un 2,85% del total comarcal, estem el lloc dotzè pel que respecta al total subvencionat, amb un 69,46%. Tot el contrari si ens fixem en la repercussió per habitant, on pugem fins la sisena plaça amb 1.830,92 € per habitant, lluny dels 187,30 € atorgats a Les Borges Blanques, que ocupa l’últim lloc en aquest capítol.