En un ple que s’allargà més del previst, va fer-se l’aprovació inicial del POUM, en el qual es contemplen els suggeriments de la reunió del Consell Ciutadà del passat dia 22 d’abril, quan es va sotmetre a la seva consideració la darrera proposta del Gabinet Ruràlia, encarregat de la redacció del projecte.
També venen contemplades les al·legacions presentades per diversos veïns, als quals ja se’ls va comunicar per escrit l’acceptació dels seus recursos.
Tal i com es preceptiu, el projecte aprovat inicialment tindrà un període d’exposició pública de dos mesos, durant el qual es podran presentar les al·legacions, escrits i comentaris que es trobi oportú.
El plànol general del projecte romandrà exposat a l’ajuntament, on es podrà consultar sempre que es vulgui. També el podreu visualitzar des d’aquesta plana web al menú Ajuntament, opció Documents i POUM. Per visualitzar-ho cal l’aplicació Adobe Acrobat Reader. És un arxiu una mica gran, no se us faci estrany que trigui una mica a carregar-se.

El periodista mallorquí Marcel Pich, fill del Jordi de l’Abadia i de la Rosa del Xirimeni, va fer una exposició sobre Mallorca. Amb el títol de Fer País, en Marcel va fer una aproximació a la seva terra, fent una passada per la geografia, la història, la cultura i la llengua.
Va ser un viatge documental a través de la realitat mallorquina, trencant el tòpic d’illa exòtica de platges i palmeres. Amb la calor compartida del clima mediterrani amb una humitat relativa alta, pròpia de les zones costaneres, varem recórrer la diversitat paisatgística des de les zones premuntanyoses a la Serra de Tramuntana, amb les seves curiositats, com la del cim més alt, el puig Major, que va ésser retallat uns 50 m per instal·lar-hi material militar americà. El pla, la costa, els pobles, els torrents i les platges passaren davant els nostres ulls, tot amanit per les explicacions i els comentaris del Marcel.
Dins d’aquesta varietat, va ressaltar el xoc paisatgístic de les zones urbanes, la ruralia i les zones industrialitzades, fruit d’una pèssima planificació urbanística, que es fa palesa, so-bretot a les zones turístiques costaneres, producte del boom dels 60. El recorregut agrícola, especialment interessant a l’hora de comparar-ho amb les Garrigues, va transcórrer per cultius de secà, cereals, oliveres, ametllers i garrovers, no resultà tant diferent.
Unes pinzellades d’història ens transportaren als temps del rei Jaume, que conquerí l’illa als musulmans i començà la seva catalanització, inclosa la llengua. Referent a la qual va il·lustrar la seva consideració social, parlada fonamentalment a la part forana, també pateix agressions com l’enfrontament de la marroquina Saïda Sadouky amb la Guardia Civil per parlar-los-hi en català.
Referent als moviments socials d’influència política, en cità el GOB (grup ornitològic balear) com a més significatiu, compromès amb l’ecologia i en la defensa de la terra. La consciència en temes d’identitat augmenta. El clàssic conformisme comença a donar pas a les manifestacions de protesta contra projectes urbanístics o viaris, tractorades en contra la política agrària, etc.
La xerrada va concloure amb una passejada per la cultura i, sobretot, la música. Instruments com la xeremia, el flaviol o el tamborí recuperats per grups com ara Al-Mayurqa, del que sentírem un tema de l’album Temps de Revolta.
Finalitzada la xerrada, en Marcel fou saludat i felicitat pels assistents i va poder compartir conversa amb els veïns durant el sopar popular de cloenda.

La metgessa i dietista lleidatana Pilar Senpau va fer, el passat dijous, una xerrada als Torms a propòsit de l’estreta relació entre aliments i salut. Amb el seu “swing” tan característic, que l’ha portat a ser una de les persones que millor comuniquen, de una forma planera i entene-dora, tot allò que té a veure amb la dieta saludable, la salut i la felicitat.
La doctora Senpau, tot i tenir un fort competidor en la mateixa franja horària (l’Espanya-Rússia) va reunir prop d’una quarantena de veïns en la seva ponència. Amb la mateixa facilitat que ho fa als mitjans de comunicació, ens va revelar alguns secrets que hem de posar en pràctica, com ara en què gastar els nostres diners pel que fa a la nostra alimentació i benestar. Fruita de la terra, un bon oli (del que s’emportà una mostra), xocolata negra, perfums ... són les seves apostes.
També parlà de les propietats que certs aliments tenen per pal·liar diferents estats d’ànim o simplement com a mesura profilàctica en la prevenció de malalties, carxofes per ajudar la funció hepàtica quan tenim estrès, enciam per ajudar-nos a dormir, tomàquet ratllat i amanit amb oli com a preventiu de càncer de pròstata en els homes i amb efecte “antiarrugues” en les dones. Entrepans de sardines per les articulacions i la memòria, els omega3 ens ajudarien a fabricar un antiinflamatori natural contra l’artritis i jugarien un paper important en l’embolcall de les neurones.
Encara que la revelació de la nit va ésser la de les propietats alimentàries dels caragols. Aquests mol·luscs tenen un aminoàcid (totxos naturals, com els anomenà) que en el cervell es transforma en un neurotransmissor, la qual cosa augmenta la nostra activitat cerebral.
Tot plegat en una hora i escaig de xerrada-col·loqui molt entretinguda, entenedora i, sobretot, molt útil.

El proper 30 de juny, a les 19 hores, tindrà lloc un ple ordinari on es tractarà l’aprovació inicial del POUM. Després de diferents propostes i modificacions, sobretot les recollides en la reunió amb el Consell Ciutadà, esperem que aquest projecte estigui molt a prop del definitiu.

Segons ens va comunicar l’AMPA del CEIP del poble, han estrenat plana web amb motiu del final de curs i de la trobada d’AMPES als Torms.
L’enllaç amb aquesta plana web la trobareu al menú Municipi apartat Associacions del lloc web de l’ajuntament, o bé directament a http://ampa-elstorms.blogspot.com
Visiteu-la, que paga la pena. Enhorabona a l’AMPA dels Torms.

Una de les tasques més importants a desenvolupar des dels llocs de responsabilitat, tant se val quins siguin, és la de garantir que les noves generacions tinguin uns paràmetres de respecte i de convivència millors que els nostres, i si no millor, com a mínim més practicats. Per això és tant important l’educació.
I no podem separar educació de lletres, nombres i llibres. Aquest invent d’Internet diuen que fa el món més petit, que acosta persones i cultures. Que no ho feien ja els llibres des de temps imme-morials? Estimar els llibres, font inesgotable de cultura, és un bé que hem de transmetre, és una herència que han de rebre de nosaltres. I com millor que escrivint i il·lustrant el seu propi llibre?.
Des de l’àrea de cultura de l’ajuntament va sorgir una iniciativa, que ara tot seguit us presentarem, per posar el nostre gra de blat, millor que de sorra, en aquest procés. En som conscients que ha d’ésser una iniciativa compartida, perquè es necessita la vostra complicitat. No es tracta d’un qui fa què, sinó d’un entre tots hem fet. Així, doncs, posarem en marxa aquesta iniciativa pilot, i si surt bé i us agraden els resultats, la mantindrem “en actiu”.
Descripció de l’activitat
L’activitat consisteix en un premi de conte infantil, acompanyat per una il·lustració relativa al text. Estaria adreçat a tots els nens i nenes dels col·legis adscrits a l’institut de la Granadella. Les bases us les faríem arribar al setembre i recolliríem els treballs just abans de Nadal. Amb tots els treballs recollits es publicarà un llibret que es presentarà i repartirà el dia de la trobada anual d’AMPES.
Objecte i objectiu
L’objecte d’aquest premi és la redacció, per part dels alumnes d’educació infantil i primària, d’un conte curt acompanyat d’una il·lustració relativa al text.
L’objectiu és fomentar el gust per la lectura des de les primeres etapes de l’educació, estimular la imaginació i la creativitat a través de la redacció i treballar la capacitat de síntesi amb la captura d’un text en una imatge.
Àmbit
Està adreçat a tots els alumnes d’educació infantil i primària dels CEIP adscrits a l’IES l’Olivera de la Granadella.
Jurat
S’escolliran 3 persones de reconeguda competència d’entre els pobles seus dels CEIP participants.
Publicació
Anualment es publicaran tots els treballs presentats en un recull únic, sense distinció entre guan-yadors i no guanyadors. Se’n donarà un exemplar a cada participant, a les escoles i als patrocina-dors.
Premis
S’ha pensat en una estructura de premis consistents en un lot de contes per als alumnes d’infantil i en una llibreta super3 de La Caixa (o similar si altra entitat financera vol patrocinar-ho) amb una quantitat simbòlica d’uns 10€ i algun llibre o còmic.

Durant l’acte, la regidora Divina Argilés en representació de l’ajuntament dels Torms, va presentar una iniciativa davant els presents. Aquesta iniciativa consisteix en un premi de conte més il·lustració, adreçat a tots els alumnes dels CEIPs adscrits a la Granadella.
En la presentació va posar l’accent en què una de les tasques més importants a desen-volupar des dels llocs de responsabilitat, tant se val quins siguin, és la de garantir que les noves generacions tinguin uns paràmetres de respecte i de convivència millors que els nostres, i si no millor, com a mínim més practicats. Per això és tant important l’educació.
En la convicció de què no es pot separar educació de lletres, nombres i llibres, estimar els llibres, com a font inesgotable de cultura, és un bé que hauríem de transmetre, és una herència que haurien de rebre de nosaltres. I com millor que escrivint i il·lustrant el seu propi llibre?.
Aquesta iniciativa neix a l’àrea de cultura de l’ajuntament per posar el nostre gra de blat, millor que de sorra. Essent conscients que ha d’ésser una iniciativa compartida, perquè sense la complicitat, d’AMPES, pares i mares, mestres i mestresses, no és possible. Pensant de què no es tracta d’un qui fa què, sinó d’un entre tots hem fet. Així, doncs, si surt bé i agraden els resultats, es mantindrà “en actiu”.

La trobada anual de les AMPES dels CEIPs adscrits a l’IES L’Olivera de la Granadella es va celebrar als Torms. Amb més de 200 participants, dels quals una vuitantena eren escolars i la resta pares i mestres, es va omplir la sala del ball del Casal dels Torms en un berenar animat i distés. Encabat del berenar, un grup d’animació va fer les delícies dels escolars a la pista poliesportiva.
Durant l’acte, la regidora Divina Argilés en representació de l’ajuntament dels Torms, va presentar una iniciativa davant els presents. Aquesta iniciativa consisteix en un premi de conte més il·lustració, adreçat a tots els alumnes dels CEIPs adscrits a la Granadella.

Ni les previsions més optimistes podien fer pensar en un èxit tant espectacular de la trobada de la gent gran. Tothom coincideix en qualificar-la d’extraordinària. L’esforç invertit en la planificació, en l’organització i en la coordinació va esdevenir en una jornada esplèndida, on tothom, vilatans i visitants, gaudiren d’allò més.
Uns dels responsables directes d’aquest èxit són els voluntaris, que no només compliren amb escreix sinó que solucionaren sobre la marxa tots els entrebancs que se’ls anaven presentant. En definitiva, va ésser una festa amb majúscules i un orgull per als veïns dels Torms, que no només lluïren d’un poble engalanat, també pogueren mostrar l’afable tarannà que ens carac-teritza.
Donada la importància de l’esdeveniment, en els propers dies publicarem una plana web ex-clusiva de la trobada, esteu a l’aguait.

Honorable Senyora Carme Capdevila, Consellera del Departament D’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.
Il·lustríssim Senyor Josep Lluís Balcells, President del Consell Comarcal de les Garrigues.
Il·lustríssim Senyor Jaume Gilabert, President de la Diputació de Lleida.
Alcaldes
President del casal d’Avis Dels Torms.
Membres del Consell Consultiu de la Vellesa de les Garrigues.
Senyor Director dels Serveis Territorials del Departament de Governació.
Senyor Director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania.
Jubilats de la Comarca, familiars i amics.

En nom propi, en el de l’ajuntament i en el de tot el poble dels Torms, us dono la benvingu-da i us agraeixo la vostra presència i la confiança que heu dipositat en nosaltres a l’hora de compartir aquesta trobada.
Un acte com aquest, amb una afluència de tanta i tanta gent, mai s’havia donat al nostre poble, ni amb la visita del President Pujol l’any 1985, ni amb la del President Maragall el 2006.
Des del moment en què els jubilats del nostre poble varen demanar el suport de l’ajun-tament, varem ésser conscients de la responsabilitat que això representaria. Calia, docs, demanar a la resta d’associacions locals i als veïns la seva col·laboració. Certament que no ens han decebut. Tothom, en la mesura de les seves possibilitats, s’ha ofert per allò que calgués. Voluntaris no ens han faltat.
No només calia enllestir el poble per a què fes goig, també calia fer-vos sentir a gust. Hem posat el vostre abast l’aparador d’allò que ens agrada, d’allò que fem, sentim i estimem.
Posar en contacte tanta gent propera amb tantes coses en comú fa que aquestes tradicions, tant arrelades a la nostra terra, romanguin vives. Puntaires, bitlles, escacs, petanca, elabora-ció de la mel són llegats dels nostres avantpassats que cal protegir, tant com les espones, les cabanes o els olivers. I qui millor que la nostra gent gran per fer-ho. Vosaltres, que us heu mantingut ferms en mig de temps malauradament difícils sou, sense dubte, un exemple a seguir.
El fet que tants esteu aquí i tants altres que, per la raó que sigui, no han vingut, dóna la mesura de quant viva està aquesta terra, malgrat els càstigs que ha patit que l’han despoblat i envellit, mante viva la il·lusió i l’esperança, aferrant-se a les seves tradicions. Si les grans ciutats son el motor de Catalunya, el camp n’és l’ànima.
Cal que des de les institucions prengueu nota del que heu vist aquí i doneu a aquesta terra la importància que té en el sí de Catalunya, sense demora i amb contundència, perquè el temps corre en contra nostra. Ja veieu que per la nostra part hi posem tot allò que està en les nostres mans, esperem, docs, que des de les Institucions que representeu també ho feu, tirant endavant projectes que cal fer realitat.
No voldria concloure sense agrair al consell consultiu de la gent gran de les Garrigues l’haver confiat en nosaltres per la celebració de aquest esdeveniment. També a la Tere Garsaball i a l’equip d’assistentes socials del Consell Comarcal de les Garrigues pel seu suport tècnic i humà.
A tots els voluntaris pel vostre suport. I a tots vosaltres, desitjant que us endugueu un bon record del poble dels Torms tot esperant que no sigui l’ultima vegada que ens visiteu. Sempre hi sereu benvinguts.
Gràcies i fins aviat.

En un discurs en què hi va haver floretes per a tothom, l’alcalde dels Torms va començar el seu parlament donant la benvinguda a tots els jubilats de la comarca que varen decidir com-partir aquesta trobada de germanor amb el poble dels Torms.
L’alcalde Masip va agrair la col·laboració dels veïns del poble, sense la qual no hagués estat possible aquesta trobada. També va tenir paraules per a la gent gran, recordant-los-hi que ells són els qui han mantingut vives les nostres tradicions i que la seva il·lusió i vitalitat són encomiables.
També va tenir paraules per les autoritats que compartien amb ell el parlament, agraint-los la seva presència i convidant-los a prendre nota del que estaven veient, per a què aquesta terra no caigui en l’oblit de les institucions.
Va finalitzar amb un seguit d’agraïments a voluntaris, institucions i al departament de Ser-veis Socials del Consell Comarcal, amb la Tere Garsaball al capdavant

La Consellera Carme Capdevila, en un breu parlament, va recordar-nos els seus orígens garriguencs, assegurant que aprofita totes les oportunitats que té per tornar a la seva terra. En la línia dels altres discursos, va felicitar els responsables de l’organització de la trobada, que qualificà d’agradable i sorprenent.
Va ressaltar la importància de la gent gran, no només en el seu àmbit més reduït, familiar o veïnal, també en el sí de la societat catalana. Va assegurar que s’havia de parlar de capacitats de la gent gran, i defugir de la idea que quan més gran te fas més llast representes. L’experiència i la saviesa no es jubilen, va dir, la gent gran és la responsable del progrés i de la posició de Catalunya, i els hem d’agrair com cal les seves aportacions a la societat.
En aquesta mateixa línia va posar l’accent en la gran tasca dels Consells Consultius de la Gent Gran que, arreu de Catalunya, aporten el talent acumulat durant tants anys i el seny per a fer-ho servir

Després d’un mes i escaig de la seva inauguració, ha arribat el moment de la posada en marxa del punt de lectura. En un primer moment l’ajuntament s’ha plantejat obrir el centre els dijous i els dissabtes, per l’espai d’una hora. A mida que es vagin veient les necessitats s’anirà ampliant el temps d’obertura al públic.
Tothom que pugui estar interessat/da, pot passar per l’ajuntament a apuntar-s’hi.