El passat 24 de maig es trobaren a Juneda, en la segona trobada de dones de les Garrigues, en una jornada de germanor que s’obrí amb un acte inaugural a càrrec de la presidenta de les dones de Juneda, na Dolors Lorca. A aquest acte també hi assistiren representants d’altres organitzacions de dones, així com l’alcalde de Juneda i la vicepresidenta del Consell Comarcal, la sra. Pepita Peiró. També hi era la coordinadora de l’Institut Català de la Dona.
Després d’una ponència sobre “Dones i món rural” i la projecció del documental “Dones de terra endins”, s’entaularen en un dinar de germanor en el poliesportiu de Juneda.
Per a més informació visiteu la plana de l’Associació de dones Salagut. Hi trobareu l’enllaç al menú Municipi apartat Associacions, de la plana principal.

Una primera confirmació telefònica ens assegurava, aquesta mateixa tarda des del Consell Comar-cal de les Garrigues, la presència de l’Hble. Sra. Carme Capdevila i Palau, consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, en la trobada de la Gent Gran de les Garrigues el proper 7 de juny.
L’assistència de la Sra. Consellera ha d’ésser, per nosaltres, un motiu més que ens esperoni a fer les coses encara millor. El poble ha de donar la seva millor imatge. Entre tots hem de procurar que la diada del 7 de juny als Torms sigui recordada, no només per una bona organització, sinó també per l'excel·lent cordialitat dels seus habitants.

Al Casal dels Torms hi tingué lloc l’última reunió entre el Consell Consultiu de la Gent Gran, la representant del Consell Comarcal, Teresa Garsaball, i l’ajuntament dels Torms. En aquesta reunió, que s’allargà unes dues hores, es clarificaren els temes més importants referents a l’organització en quant a la responsabilitat de cadascuna de les entitats.
Un dels principals punts tractats en la reunió fou els aparcaments. El destorb que suposaria la circulació de cotxes pel casc urbà del poble amb tanta gent passejant-se amunt i avall, portà a una ordenació del trànsit el matí del dia 7. S’han habilitat dues zones d’aparcaments dissuasoris a l’entrada del poble, un per Bellaguarda, en terrenys del Ramon del Negret, just a tocar de la carrerada, i l’altre al darrera del magatzem municipal, pujant per la costa del Pou. Els cotxes no tindran accés al poble si no és per descarregar gent i tornar a marxar cap a un dels aparcaments previstos. Si calgués, es podria disposar d’una tercera zona d’aparcament a l’era de ca la Ventura, l’accés a la qual es faria a través de la prolongació del carrer Basseta i pel carrer Herbeta fins a l’era. Els autocars també deixaran la gent a la plaça d’Homenatge a la Vellesa i tornaran a baixar als aparcaments habilitats al primer bancal de la Tona, just davant de la vela.
El servei de bar que s’oferirà durant el dia de la trobada també fou tractat a la reunió. A banda del bar del Casal, estarà obert el bar de La Fraternal, que donarà servei als que baixin de les bitlles i petanca, als espectadors dels escacs i als que visitin l’església i l’ajuntament. Es va parlar d’obrir el bar de les piscines, però encara s’ha de acabar de perfilar degut a les escales d’accés. També s’instal·larà una barra a la vela, per donar servei a la gent que arribi una estona abans del dinar i també durant la vetllada de ball.
En referència a la vela, la Teresa Garsaball va explicar com anava tot el seu muntatge. Ocuparà una superfície de uns 1.500 m2, amb una llargària de 75 metres i una amplada de 20 metres. La distribució serà, segons s’entra, com mostra el gràfic (el nombre de taules pot no coincidir amb el real),

Per garantir que no s’aixequi pols dins la carpa durant el dinar i els actes posteriors, es regarà l’interior.
En quant a les competicions de bitlles i petanca, es manté l’era del Farré com a lloc per al campionat. Els camps es marcaran amb guix un dia abans. També la competició d’escacs té lloc assignat, la nova biblioteca, on un jugador farà una partida simultània amb els 10 participants apuntats.
Altres temes, com les lectures de missa, varen quedar ultimades. La primera i el psalm les farà en Josep Guiu, mestre de ca la Ventura, i les peticions les faran, per partida doble, els representants de Borges, Juncosa i els Torms. Els parlaments de les autoritats i el concurs Coneixem les Garrigues?, igualment quedaren enllestits en la reunió. Finalment es va comunicar que, com és costum, el fotògraf oficial de les trobades, Joan Josa farà el reportatge i muntarà un DVD de la trobada Els Torms 2008.

A les 5 de la tarda d’ahir, 11 de maig, es reuniren a l’ajuntament en una primera trobada, l’alcalde Joan Masip, el tinent d’alcalde Gregori Gómez i el regidor Josep Guiu, amb el president de La Fraternal, Ramon Serentill. Reunió que s’allargà fins a a vora les 7, es tractaren temes organitzatius, dels que podem destacar la nova ubicació dels escacs, pensats en un principi al nou obrador i traslladats a la biblioteca. Les puntillàires, que en un principi havien d’ocupar la plaça de la Font, han estat traslladades als porxos de l’escola, d’aquesta forma es garanteix que estaran a recés de les inclemències del temps i s’evitaran aglomeracions de gen en un espai molt reduït, com es els voltants de l’església, precisament a l’hora de la missa.
Es tractà, igualment, la col·locació dels 16 bancs de fusta dels que disposem, el del cementiri i 15 més arribats recentment, distribuïts per tot el poble, al llarg del camí cap a la carpa i també a l’entrada de la carpa, per la gent que arribi abans d’hora al dinar. La ubicació de les zones d’aparcament de turismes, 4 al voltant del poble, a l’hort del Negret, l’era de la Ventura, l’era del Xollat i la part del darrera del magatzem municipal. Així mateix es va acordar tallar la circulació rodada de la costa del Pou als visitants, no així als veïns, amb l’objecte que tothom que arribi al poble passi necessàriament pels controls del girador dels bancals de la Tona o per l’entrada de la pista de Bellaguarda. També el carrer Prat de la Riba des del Centre Social fins les escoles.
Per últim, es va fer una proposta de la distribució dels voluntaris, que va des del control del trànsit des de la carpa fins el Casal i la gestió de les zones d’aparcament de cotxes, fins les visites guiades a l’escola i la presència en les diferents activitats, per tal d’ajudar i orientar els participants i visitants. També es va acordar en aquesta reunió prèvia, preparar una torada de carn per als voluntaris, i determinar una data posterior per complimentar-los degudament amb un dinar d’agraïment.
Posteriorment, a les vuit de la tarda, al Casal es reuniren l’ajuntament i els jubilats amb els voluntaris, exposant-los-hi tots els detalls d’organització que s’havien tractar prèviament i aclarint els dubtes sobre quines serien les tasques a realitzar. Es va parlar de l’arranjament del poble per aquest dia, neteja de carrers, engalonament de les cases, amb plantes i senyeres als balcons, la neteja de l’església, etc. En principi, les línies generals d’organització de la trobada estan traçades i només caldrà fer les rectificacions a mesura que es vagin presentant petits contratemps.

Tal i com estava previst el divendres 9 de maig es reuniren a la seu del bisbat de Lleida representants de l’ajuntament i de l’associació La Fraternal amb el sr. bisbe Mons. Salines. En una curta entrevista, tot i que el bisbe ens anuncià la impossibilitat de la seva assistència per haver de participar en unes jornades de catequesi a Burgos, el 7 i 8 de juny, en qualitat de president de la comissió de catequesi de la CEE, ens va prometre que el representaria el vicari general, Mn. Joan Ramon Ezquerra o bé el vicari de pastoral Mn. Josep Antoni Jové.
Mons. Salines es va interessar per l’acte i ens va desitjar sort en aquesta jornada de germanor.

Senyor alcalde, autoritats, benvolguts veïns, moltes gràcies per haver-me convidat a fer el pregó de la Festa Major del vostre poble.
La veritat és que mai m’havia imaginat en aquesta situació i quan el Robert Moncasi em va trucar a la feina per proposar-me l’elaboració del pregó de festes del Torms em va sorprendre. Ràpidament però, me’n vaig fer la idea i sense pensar-m’ho massa vaig acceptar. Tant a nivell personal, com professional, la vostra invitació, va ser un honor per mi i per tots els que fem possible el periòdic SomGarrigues. Va ser un cop acceptada la proposta que em van començar a sorgir el dubtes; el pregó l’havia de fer llegit, o potser de memòria? tenia que ser amb un toc d’humor o fer-lo de forma solemne? havia de durar 5, 10 o millor 12 minuts?, tenia que parlar de mi, del poble, de la comarca, de la Festa Major, del Somgarrigues o potser del Barça? (això últim sempre resulta, o no)... ben bé un bon mal de cap... Després de pensar-hi molt i d’haver començat a escriure el text diverses vegades el que n’ha sortit és lo següent:
Durant nou anys de la meua vida vaig estudiar, treballar i residir a Barcelona. Van ser uns anys molt profitosos, d’un enriquiment personal molt gran i en que el meu punt de mira es va eixamplar generosament. Viure en una gran ciutat, com la capital del nostre petit país, és una experiència altament recomanable, jo sempre dic que t’obre el cap. Personalment, vaig gaudir-ne molt, però també vaig patir al veure’m engolit pel ritme trepidant de la metròpoli. Tant important com marxar de casa dels pares i viure en un entorn que molts cops pot arribar a ser hostil, és saber mantenir els lligams que un té amb el seu poble. Per mi, per molt que t’allunyis del teu poble, mai te’n vas del tot, perquè el portes sempre dintre teu i, d’alguna manera, en fas d’ambaixador. Per tant, marxar no significa deslligar-se del poble per sempre, ans el contrari, et serveix per apreciar aquelles coses que molts cops, mentre hi vivies, no havies estat capaç de valorar. La meua opció, nou anys després de la meua marxa va ser tornar a la comarca, per treballar-hi i per viure-hi.
Els joves, moltes vegades, massa, no som conscients de la sort que hem tingut de viure aquí i ara. Jo, ni vull ni pretenc comparar la meua situació, ni la de tots aquells amb qui comparteixo generació, reptes i inquietuds, amb la de la gent que s’ha de jugar la vida a l’estret de Gibraltar, ni tampoc amb els milers de persones que viuen refugiades pels conflictes armats, ni tan sols amb aquells que moren de fam al Tercer Món, no, però si que ho vull fer amb les vides dels nostres padrins i repadrins, garriguencs de pro, molts dels quals encara viuen i que van tenir una existència molt més complicada i dura que la nostra. Encara que només sigui per honorar la lluita d’aquells homes i dones que amb el seu treball, el seu esforç i la seua perseverança van tirar endavant els nostres pobles en un temps molt difícils. Encara que només sigui per això, hem d’estimar el nostre poble. Pensem en les oliveres, en les espones, en els aljubs, en les cabanes de volta, tot aquest patrimoni no va sortir del no res, tot ell és fruit del treball incansable d’una gent què generació rere generació, sense pràcticament mitjans, amb la única força dels seus braços van viure i van treballar perquè nosaltres tinguéssim un futur millor que el seu.
Les Garrigues, segueixen sent “seques i putejades”, però hem de pensar que nosaltres, tots els que vivim aquest període de la història, som els protagonistes d’un moment de canvi, un moment en que la nostra comarca i els nostres pobles han d’afrontar molts nous reptes; des de l’arribada de l’aigua i la seua gestió responsable, fins a l’explotació turística del nostre paisatge, passant per la millora en la comercialització de l’oli, el nostre producte estrella, o la instal·lació i gestió sostenible de centrals d’energia eòlica i solar. Des del poble es pot ser pioner, es pot ser a l’avantguarda, ens ho hem de posar al cap, hem d’interioritzar la idea que amb el nostre petit gra de sorra som capaços de fer avançar la nostra societat, el nostre poble, la nostra comarca i el nostre país. Tots, absolutament tots, som necessaris, hem de deixar enrere possibles rancúnies i remar tots en la mateixa direcció. Som els únics responsables del nostre futur, el que no fem nosaltres no ho farà ningú. Ens hem de deixar d’autocomplaences o de queixes de tipus estèril, hem d’assenyalar una fita i treballar junts per aconseguir-la. La comarca ens necessita i nosaltres la necessitem a ella.
I potser avui més que mai. Avui que és un dia de festa i les festes ens uneixen. Amics, parents, veïns... les festes es gaudeixen en companyia i enforteixen els llaços comuns fent-nos més poble.
És per això, que de tot cor, us desitjo una molt bona festa major!
Visca els Torms!
Visca les Garrigues!
I visca Catalunya!

El coordinador de la publicació SomGarrigues, Francesc Florensa, va posar el puntet d’orgull garriguenc en el pregó de Festa Major que ens oferí abans del multitudinari dinar popular del passat dissabte. Flo-rensa glossà a partir de la seva experiència personal quin ha d’ésser el nostre compromís amb la terra que trepitgem, com un mitjà de substent i com una garantia de futur, però també com a reconeixement a tots aquells que ens precediren en aquesta tasca i que hi cregueren a ulls clucs.
Així doncs, amb el pregó es donà el tret de sortida al dinar. Unes dues-centes vint persones gaudiren d’un dinar de germanor animat, festiu i alegre, omplint de gom a gom la sala de ball del Casal. Hi assisti-ren de convidats el diputat d’acció territorial de la Diputació de Lleida i alcalde de Maials, el sr. Joan Sabaté, la vicepresidenta primera del Consell Comarcal de les Garrigues la sra. Pepita Peiró, així com el gerent del Consell Comarcal, el sr. Xavier Pelegrí, els quals, en acabat del dinar, feren un tomb pel poble.

El dia 1 de maig a les 7 de la tarda va tenir lloc la primera trobada entre l’ajuntament i els jubilats per concretar quins serien els punts més importants a l’hora de coordinar les tasques que s’hauran de dur a terme durant la trobada de la gent gran de les Garrigues, aquí al poble, el proper dia 7 de juny.
Una vegada separades les activitats dependents directament del Consell Comarcal, es tractaren aquelles que seran responsabilitat directa del poble, sigui per part dels jubilats o de l’ajuntament. Entre aquestes tasques podem anomenar l’organització del trànsit entre la carpa i el poble, la gestió dels llocs destinats a l’aparcament de cotxes particulars, personal per fer visites guiades a les escoles, l’església i el forn de ca la Vila, gent per poder indicar als participants on tenen lloc les activitats, servei de neteja, etc.
Encabat de la reunió a l’ajuntament, els jubilats es reuniren al seu local mentre que l’ajuntament ho feia al Casal amb els voluntaris i voluntàries per donar compte de quines eren les necessitats primerament contemplades. El proper diumenge, dia 11 de maig, tindrà lloc la segona reunió amb el voluntariat per començar a concretar les tasques i els grups de treball.